Els valencians som apassionats. En general tendim a l’excés en tot. La passió es troba en tot el que fem:el treball, la festa i els afectes perquè som presumits i ens agrada fascinar. Es veu que també som excessius en el terreny sexual, ja que, segons la darrera enquesta d’una empresa de preservatius, els valencians som els que més fem l’amor de tot l’estat espanyol. Pero heu d’anar amb compte perquè quan odiem algú o alguna cosa ho fem amb la mateixa intensitat.
 Som gent oberta que gaudim convidant a gent procurant fer-li l’estada entre nosaltres el més agradable possible. Serà per això, que tenim una gran quantitat d’amics i turistes molt fidels a la nostra terra.
Ens agrada la bona vida, i si bé treballem per a viure com la resta de mortals, a la que ens donen ocasió de seguida s’apuntem a la festa i si està acompanyada de música millor.
 Els valencians tenim una gran tradició musical i és tan gran l’afició i el nombre d’associacions musicals que hi ha a la nostra terra, que de segur que tenim la major concentració de bandes de música per metre quadrat del món.
Tenim un sentit de l’humor molt particular. Som mestres  de la sàtira i amb facilitat, solem ridiculitzar tot allò que ens molesta o no ens agrada.
La mentalitat pel que fa als nostres artistes, no és la més adequada, ja que, per ser valorat i adorat a la nostra terra, és necessari haver rebut previàment les benediccions d’altres terres llunyanes. Busque terra per a la meua benedicció particular.
Com podeu apreciar els valencians estem carregats de dons i defectes, però tenim un problema pendent i és el de realitzar-nos com a poble. Potser si canviem eixe “deixar fer als altres” que ens caracteritza més conegut com a “meninfotisme” ens unim un poc més i marquem profundament la nostra personalitat, ho aconseguirem..